COL•LECCIÓ


Mentre els esquelets amb ossos podrits assetgen la parada un cop més, els caràcters incapacitats intenten en aquesta freda arena còsmica: els restes i obra Humana.

El viatge s’acaba. “:” i tu i jo sembla que som els últims “ Allà fora després de milions de temps fallits d’intentar dir alguna cosa...

Les màquines i la por és tot el record. Antics rites i polítiques anacròniques, ciència mal utilitzada , control i més control, perill, referents a passades tendències estètiques, al final tots varem prémer el botó.

Explosió. Ejaculació. En el crepuscle, en la llum i en l’obscuritat. Agafo l’espasa i llenço l’escut a terra per destruir i ser destruït.

Ja sabia jo que tot s’acabava i aquí estic preparat per matar.

Eroika 1.0 El Crepuscle